Mi doloroso adios a un amigo: David Duaigües
Publciado por Blanca Martínez-Ribes - 22/07/09 a las 12:07:02 pmEl fuego que tanto atrae o fascina nos arranca de golpe a personas que, como David, ofrecen su esfuerzo para evitar nuestra desgracia.
El como sus compañeros bomberos de primera linea, todos de nuestra provincia de Lleida ayer nos abandonaron sin poderles ofrecer nuestra mano para liberarlos de este maldito monte, que él tanto amaba ..
Solo puedo transmitir desde aqui mi desconsuelo, mis lágrimas , mi dolor…
Para todos sus compañeros y sobre todo para su amiga y compañera de vida mi abrazo .
David siguis on siguis no podré oblidar el teu somriure , la teva amistat i la teva al.legria el dia que vas poder entrar al cos de bombers i que ara sempre la durem dins nostre.
Per un amic que va donar tant!
17 Comentarios »
RSS feed para los comentarios de esta entrada. TrackBack URI
Dejar un comentario
© Ediciones Desnivel SL., Calle San Victorino,8 28025 Madrid - Tfno. 902 902 156 - E-mail: edicionesdesnivel@desnivel.es
© Librería Desnivel, Pza. Matute 6 28012 Madrid - Tfno. 902 24 8848. Abrimos las 24h en www.libreriadesnivel.com.
David, des d´Horta de Sant Joan, només podem dir que mai t’oblidarem i que et trobarem molt a faltar.
Núria no tenim paraules, sà pigues que a Horta i a Bot sempre i tindrà s uns amics.
Comentario por Montse i Martí — 22 julio 2009 #
D.E.P. Una forta abrçada a tots els familiars i amics. Ho lamento molt.
Comentario por Fernando — 22 julio 2009 #
Recordo com si fos ahir quan m’emprenyaves i em feies rabiar amb els Jordis pel carrer Maials… em feies explotar i després em deies He-Man… però era jo el que et veia a tu com una espècie d’ heroi… i lo fotut és que aquella visió que tenia de tu quan era petit, no ha canviat anys després… de fet, has marxat de l’ única manera que ho podies fer… com l’ heroi que sempre vas ser.
Em costarà molt assimilar que la pròxima vegada que torni a Almatret ja no et veuré. Però estic segur que et sentiré només començar a pujar pel carrer Maials, el qual m’agradaria que portés el teu nom.
Sempre et recordarem David, i sempre de la millor manera possible, ja que vas ser i seràs eternament un exemple a seguir.
David, no només et plorarà tot Almatret.
Si us plau, que algú li faci arribar una abraçada ben forta als pares, germà , familiars i amics més íntims de part meva.
Robert Jové Sabaté
Santiago de Chile
Comentario por Robert Jové Sabaté — 22 julio 2009 #
Només puc dir-te que sempre et recordaré, com tmb recordaré els consells que em vas donar per tal tirar endavant i que el dia que tiri la gorra serà en honor a tú. que descansis en pau.
NúRIA T’ESTIMEM MOLTÍSSIM i serem al teu costat!!!!
El meu sincer pesam als familiars dels altres 3 companys del David
Comentario por Noël — 23 julio 2009 #
ostras….es que sembla que no pugui ser….no m’ho acabo de creure….
….doncs per la meva part, només recordar la seva força mental,…i les bronques que em fotia tot entrenant per entrar al cos,…
…estic super feliç d’haver sigut el teu company de cordada en la nostra \primera via llarga\…
…com tu sempre deies, …i tinc constà ncia que fins l’últim segon vas fer,…nosaltres tampoc ens rendirem mai…ho hem aprés de tu! …………grà cies per tot.
Núria, una abraçada moolt molt forta!
Comentario por Sergi Vives — 23 julio 2009 #
Tristos, amb una profunda pena dins nostre. Perque t’admiravem, t’estimavem i sempre et recordarem.
Continuarem defensant la muntanya i els boscos que tan estimaves, pels que has lluitat tota la vida, nosaltres continuarem la tasca per la que has donat la teva vida.
A cada foc, nosaltres et sentirem i et recordarem, i sabem que ens estaràs ajudant.
Sempre dins nostre, David.
Comentario por Bombers Seros — 24 julio 2009 #
Vam passar guardies fent bestiades i rient, vam disfrutar junts dels serveis i de ser bombers i així es com jo et recordaré disfrutant de la nostra feina.
Una abraçada al torn B i tot el meu carinyo per a la Núria.
Comentario por Pau — 24 julio 2009 #
David, sempre et recordaré com un LÍDER!!!!
David cullons xeik, ara voldria recorada alguna història que he viscut amb tú per allà ALMATRET;
recordes el dia que vam anar a “esllucar” i jo et vaig acompanya a canvi que de tornada em deixarias portà el “vespino” jajaja… quins riures contanme aquelles batalletes i un llarg etc…que descansis amb pau que segur allà on estiguis serà s com vas ser aquí un autèntic LÍDER!!!!!!!!!
t´estimo i t´estimen DAVID!!!!!!!!!
Comentario por JONATHAN NUEVO PUIG — 24 julio 2009 #
una abraçada molt forta a tots. catalunya és amb vosaltres. tant de bo poguéssim fer alguna cosa per canviar el que ha passat.
Comentario por ainhoa — 24 julio 2009 #
Sembla que sigui impossible. No pots fer-te a la idea que no hi és. Creus que en qualsevol moment entrarà per la porta i podrà s tornar a veure el seu somriure, fent bromes a qui estima, donant missatges encoratjadors per una banda i jugant al œpiqueo per l™altra. És impossible que el foc l™hagi consumit d™aquesta manera tant dramà tica.
Era una persona especial per moltes raons, era afable, simpà tica, amb un cor enorme, sobretot, senzill i extraordinà riament amic dels seus amics. Per desgracia per a tots, la proba de la seva humanitat és va manifestar d™una forma increïble al seu funeral.
Tot el que t™ha conegut, t™ha estimat i estic segur que trigarà força temps a diluir mínimament la empremta que has deixat als nostres cors.
El teu cunyat
Comentario por Xavier Segura — 24 julio 2009 #
Un record molt gran i molt especial pel David i una abraçada molt forta per la Núria, els seus pares i la seva família.
David no t’oblidaré mai i sempre, sempre estarà s present al meu cor.
Oriol.
Comentario por Oriol — 24 julio 2009 #
David, sempre et recordarem.
No et và rem conèixer massa, però els moments en els que coincidirem ja sigui amb l’antic equip de raids Uka Uka X-team, en les curses, pedalades, etc., sempre et durem en el nostre cor.
Núria, sigues forta i mira endavant, sempre.
Familiars i amics…Tots.
Sílvia Mazarico i David Toll.
Comentario por Sílvia Mazarico — 25 julio 2009 #
Era un 1 de Gener el primer cop que et veia en arribar a Ascó. Des de llavors puc dir que he tingut la gran sort de compartir molts bons moments amb tú i la resta de torn; amb tot aixó em quedo. Ets una d’aquestes persones que et marquen de per vida, la teva sezillesa, vitalitat, el somriure únic… una d’aquestes persones que sempre recordaras…
Una abraçada molt forta Núria.
Comentario por Ferran — 27 julio 2009 #
Fa… que faltes i, tanmateix, no ens has abandonat ni un instant.Les persones estimades no moren mai…, només se’ns fant invisibles.
Les teves paraules, sempre simpà tiques, savies, no van caure en sac foradat, no fan renou de buit, sino que ens fan llum i companyia.Com també els teus silencis, la tolerà ncia, la comprensió, el respecte, l’estimació envers els altres.Tot això ès aquí i ara, com una flama que ens dona escalfor, i que mantendrem encesa per sempre.
David et portarem sempre al cor.
Comentario por RONDANT I ANNA MARI — 3 agosto 2009 #
Fa¦ que faltes i, tanmateix no ens has abandonat ni un instant. Les persones estimades no moren mai¦ només se™ns fan invisibles. Les teves paraules, sempre sensates, simpà tiques, sà vies, no van caure en sac foradat, no fan renou de buit, sinó que ens fan llum i companyia, com també els teus silencis, la tolerà ncia, la comprensió, el respecte i l™estimació envers els altres. Tot això és aquí i ara.
David no t™oblidarem mai i sempre estarà s present a les nostres vides. Grà cies per ser el nostre amic.
RONDAN I ANNA MARI
Comentario por RONDANT I ANNA MARI — 6 agosto 2009 #
Siguis on siguis sempre et recordarem
D’un amig que es diu igual que tu:
DAVID DUAIGÃœES de torres de segre
Comentario por DAVID — 15 agosto 2009 #
Nomes un viatje compartit amb tu ja va ser prou per assaborir tot una experiencia inolvidable.A Sardenya ens ho vam passar molt bé.
Feia temps que parlavem de noves aventures a fer,d’alguna manera ja les farem..,recordo el teu somriure i la teva presencia en molts moments.Una abraçada i fins sempre
Núria una abraçada molt forta!!!
Comentario por David Uroz — 21 agosto 2009 #